L’Ajuntament d’Eivissa presenta el tercer informe científic de l’estat de les praderies de posidònia i la fauna a la badia de Talamanca. L’estudi constata un increment de la densitat dels feixos encara que continua en mal estat.
El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Eivissa, Jordi Salewski, acompanyat de Xisco Sobrado, tècnic de l'àrea marina del GEN-GOB, han explicat el nou informe elaborat per l’associació sobre l'estat de les praderies de posidònia, el fons marí i la fauna en la badia de Talamanca. L'estudi constata que, encara que hi ha un increment de la densitat dels feixos, les praderies continuen en un mal estat de conservació.
L'estudi s'ha realitzat a cinc estacions de seguiments ubicats a diferents zones de la badia de Talamanca:Somera (4 metres), Emissari (4.6 metres), Illa Grossa (8metres), Profunda (11.5 metres) i Control (3.5 metres) on s'ha observat la dinàmica poblacional de la praderia, la cobertura, la densitat de feixos i l'abundància de macro invertebrats, fauna i flora.
El regidor de Medi Ambient, Jordi Salewski, ha recordat que ‘la finalitat d'aquest estudi és fer un seguiment científic i determinar l'estat de salut d'aquest fons marí i poder posar les mesures correctes per a la seva regeneració i posterior gestió de la badia’.
Les conclusions d'aquest tercer estudi confirmen que es registren nous feixos joves de posidònia, mentre que la cobertura de les prades es manté estable, excepte en l'estació denominada Somera, que se situa enfront de Sa Punta, on disminueix.
Així mateix, s'observa que el percentatge de posidònia morta no disminueix en les estacions de seguiment de Talamanca, i sí que augmenta en l'estació Somera.
D'altra banda, la composició de la comunitat d'invertebrats associats a la praderia de posidònia no presenta diferències significatives en funció de la zona d'estudi, encara que a l'estació Illa Grossa, la diversitat és menor.
El tècnic de l'àrea marina del GEN-GOB, Xisco Sobrado, ha assenyalat que ‘tot això fa que el GEN-GOB conclogui que les praderies de la badia de Talamanca es troben en mal estat de conservació amb una tendència negativa o estable. Els principals motius, segons l'estudi elaborat, són el fondeig d'embarcacions, l'abocament d'aigües mal depurades i l'abocament de salmorra’.
En l'apartat de recomanacions, l’estudi estableix la necessitat d'instal·lar fondejos fixos de baix impacte en funció de criteris de capacitat de càrrega ambiental, així com establir zones de recuperació ambiental tant en la zona de Illa Grossa com a l'estació Profunda.
D'altra banda, es proposa cartografiar les estructures fixes dels fondejos existents i retirar-les i promoure la compatibilitat d'usos tradicionals pesquers amb la regulació del fondeig.
Enllaç a:
· Facebook de "La mar, unar responsabilitat compartida" amb el vídeo de presentació